Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’alcaldessa de Rubí visita Neus Català amb motiu del seu centenari La rubinenca, que va sobreviure als camps de concentració nazis, és un clar testimoni de la lluita antifeixista https://www.rubi.cat/ca/actualitat/noticies/l2019alcaldessa-de-rubi-visita-neus-catala-amb-motiu-del-seu-centenari/@@images/image/preview

L’alcaldessa de Rubí visita Neus Català amb motiu del seu centenari

La rubinenca, que va sobreviure als camps de concentració nazis, és un clar testimoni de la lluita antifeixista
L’alcaldessa ha obsequiat Neus Català amb un ram de flors i una placa commemorativa amb motiu del seu centenari.
L’alcaldessa ha obsequiat Neus Català amb un ram de flors i una placa commemorativa amb motiu del seu centenari

L’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, ha visitat aquest dijous la rubinenca Neus Català per felicitar-la pels seus cent anys de vida. Català, que va sobreviure als camps d’extermini nazis, s’ha convertit en el testimoni de totes les dones que van lluitar a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial.

En esclatar la Guerra Civil, Neus Català va organitzar les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) del seu poble i es va afiliar també al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1939 va creuar la frontera amb unes 180 criatures refugiades de la Colònia infantil Les Acàcies de Premià de Dalt on treballava com a cap sanitària. Un cop a l'exili, a França, va participar plenament en activitats de la Resistència. El 1943 va ser denunciada als nazis, detinguda i reclosa primer a la presó de Llemotges. El 1944 va ser deportada a Ravensbrück, un camp de concentració situat a 90 km de Berlín. Se’l coneixia com el camp de les dones perquè, entre 1939 i 1945, hi van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents. En aquest camp de concentració hi van acabar morint més de 92.000 persones d'una manera atroç.

Posteriorment va ser traslladada a un altre camp de concentració que depenia del camp de Flossenbürg, el Kommando d'Holleischen, situat a l’antiga Txecoslovàquia. Neus Català va passar 15 mesos als "maleïts camps de la mort", com ella els anomena. Va ser finalment alliberada per soldats de l'exèrcit aliat el maig de 1945, moment en què es va comprometre a treballar per la memòria de les persones que hi van morir. Aleshores a retornar a França, on va continuar la lluita clandestina contra el franquisme. Actualment viu a Els Guiamets (Priorat), municipi on va néixer.

Militant del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) i d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), és sòcia d’honor de la Fundació Pere Ardiaca, a més d’una de les seves fundadores. És presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació (2005). També ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi (2005), la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2015). A més, va ser escollida Catalana de l’Any el 2006.

Aquest dijous, Ana María Martínez ha lliurat un ram de flors i una placa commemorativa a Neus Català per felicitar-la pel seu centenari. Durant la visita, l’alcaldessa ha estat acompanyada pel portaveu d’Iniciativa per Catalunya Verds, Ramon Capolat.  

La seva vida, en una obra de teatre
El proper diumenge, el Teatre Municipal La Sala acollirà un dels grans títols de la temporada, Neus Català, un cel de plom. Es tracta de l’adaptació teatral del llibre de Carme Martí que recull les vivències de la darrera supervivent del camp d’extermini de Ravensbrück.

L’obra es representarà a la ciutat coincidint amb el recent centenari de la seva protagonista ─va néixer el 6 d’octubre de 1915─, qui ha viscut durant molts anys a Rubí.