Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’Ajuntament demana revisar a fons el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (PLATER) i corregir la proposta de zonificació prevista per al municipi El Consistori considera que el pla de la Generalitat no ha tingut prou en compte la realitat local i reclama que la implantació de les energies renovables prioritzi les cobertes, els espais artificialitzats i els sòls degradats https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.png

L’Ajuntament demana revisar a fons el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (PLATER) i corregir la proposta de zonificació prevista per al municipi

El Consistori considera que el pla de la Generalitat no ha tingut prou en compte la realitat local i reclama que la implantació de les energies renovables prioritzi les cobertes, els espais artificialitzats i els sòls degradats

Imatge d’arxiu de la instal·lació fotovoltaica de l’edifici Bullidor (foto: Ajuntament de Rubí).
Imatge d’arxiu de la instal·lació fotovoltaica de l’edifici Bullidor (foto: Ajuntament de Rubí)

L’Ajuntament de Rubí ha presentat al·legacions al Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge (PLATER), impulsat per la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). El Consistori considera que la proposta actual no incorpora prou informació ni coneixement a escala local i presenta diversos errors en la zonificació de Rubí.

El PLATER té com a objectiu determinar quins terrenys de Catalunya són aptes i quins no ho són per a la implantació de plantes d’energia eòlica i fotovoltaica, així com dels sistemes associats, amb la finalitat d’avançar en la descarbonització i la transició energètica i assolir la neutralitat climàtica. Actualment, Rubí és la cinquena ciutat de Catalunya en potència fotovoltaica d’autoconsum instal·lada (22,40 MW) i en nombre d’instal·lacions (1.559), fet que ens situa entre els municipis capdavanters en el desplegament d’autoconsum solar. Tanmateix, el PLATER estableix que per a l’any 2050 s’hi instal·lin fins a 130 MW d’energia fotovoltaica: un 70% sobre les cobertes d’edificis i naus industrials, un 9% sobre carreteres i altres infraestructures i la resta (21%) en sòls no artificialitzats.

L’Ajuntament considera que cal reiniciar la proposta amb la participació, ja de partida, dels municipis, amb capacitat d’incidència real. El procés de participació ha estat condicionat per un termini de consulta prèvia molt curt i per la disponibilitat parcial i tardana de les capes d’informació utilitzades per establir les diferents zonificacions.

Segons el Consistori, aquesta manera de plantejar el desplegament de les renovables pot acabar afavorint un model basat en grans instal·lacions promogudes per grans empreses i corporacions, en detriment d’un model més descentralitzat i vinculat a les comunitats energètiques, desvirtuant així el principi d’interès públic.

 

Rubí reclama que el PLATER incorpori la planificació municipal

Un dels principals arguments de l’Ajuntament és que el PLATER no ha incorporat adequadament la informació disponible a nivell municipal. Rubí té aprovada provisionalment la “Modificació del Pla General d’Ordenació per a la regulació dels usos de producció d’energia elèctrica renovable i d’emmagatzematge en bateries”, una eina urbanística que busca compatibilitzar la transició energètica amb la preservació dels valors ambientals, paisatgístics, agrícoles i patrimonials del municipi. Establint, per exemple, que les bateries no puguin ocupar sòl no urbanitzable, fet especialment rellevant en el cas de Rubí a l’haver-se rebut ja diverses sol·licituds per activitats d’emmagatzematge d’energia.

Les al·legacions també incorporen la necessària consideració de les noves determinacions urbanístiques derivades del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aprovat inicialment pel Ple de l’Ajuntament el passat mes de juny.

El Consistori considera que aquesta informació s’hauria d’haver tingut en compte en la zonificació del PLATER. També qüestiona el càlcul del potencial fotovoltaic assignat a Rubí. Mentre que el PLATER estima en 91,7 MW el potencial d’acollida sobre edificis, l’estudi ambiental estratègic elaborat en el marc de la modificació del planejament municipal el situa en 248 MW. Una capacitat d’acollida que permet, amb escreix, assolir l’objectiu que proposa el PLATER, evitant augmentar la pressió sobre el sòl no urbanitzable.

Per això, les al·legacions reclamen revisar el dimensionament de les necessitats energètiques i justificar millor tant l’assignació territorial del potencial fotovoltaic com el repartiment entre cobertes, espais artificialitzats i sòls no artificialitzats.

 

Prioritzar cobertes, espais degradats i sòls artificialitzats

L’Ajuntament defensa que la transició energètica ha de donar prioritat a les superfícies ja construïdes o transformades i que el PLATER ha d’establir mecanismes concrets perquè les instal·lacions en cobertes, teulades i sòls artificialitzats es desenvolupin abans que les que ocupen sòls no artificialitzats. Rubí té aquest potencial i cal que la legislació i la normativa derivada asseguri que la tria d’un o altre emplaçament no es farà amb criteris merament econòmics.

 

Més protecció per al sòl agrícola, els corredors naturals i el patrimoni

El Consistori també reclama una millor protecció dels espais d’alt valor paisatgístic, identitari i ambiental, i en aquesta línia denuncia que no poden considerar-se com a aptes per a instal·lar grans plantes fotovoltaiques espais com el corredor biològic de la Serra de l’Oleguera i Can Riquer, que connecta el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb el Parc Natural de la Serra de Collserola, o espais de gran importància agrícola, cultural i paisatgístic com Can Xercavins o Can Ramoneda.

En l’àmbit local, l’Ajuntament demana corregir la zonificació del PLATER per excloure de les àrees aptes o prioritàries diversos espais i elements protegits que no s’han tingut prou en compte. Entre aquests hi ha zones afectades per cursos fluvials, espais inundables i del domini públic hidràulic, elements inclosos en el Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Natural de Rubí, les construccions protegides situades en sòl no urbanitzable, la xarxa de camins i diversos boscos de ribera.

 

Un desplegament de les renovables amb retorn per als municipis

L’Ajuntament considera, igualment, que la transició energètica ha de tenir una dimensió social i territorial. Per aquest motiu, proposa que els possibles projectes de renovables situats en sòl no artificialitzat incorporin mesures compensatòries que reverteixin directament en els municipis afectats. Entre altres possibilitats, planteja que una part de l’energia produïda es pugui cedir a entitats públiques o comunitats ciutadanes d’energia, o que les administracions locals puguin establir una taxa destinada a finançar actuacions de promoció de les energies renovables sobre cobertes.

El Consistori també demana que es defineixi com es computarà, en els objectius de cada municipi, la potència de les instal·lacions que ocupin territori de diversos termes municipals i que es modifiqui el mecanisme de contenció previst quan un municipi, una comarca o una vegueria assoleixi abans d’hora els objectius de potència renovable.

En conjunt, l’Ajuntament de Rubí ha presentat un escrit d’al·legacions, algunes de les quals fan referència a aspectes generals del PLATER i d’altres enfocades a corregir la proposta de zonificació del PLATER al municipi. En les al·legacions presentades  també es demana que es revisin les previsions de necessitats energètiques del pla, que es garanteixi un desplegament territorial equilibrat i que els municipis disposin de més capacitat per aportar el seu coneixement sobre el territori.

Per tot plegat, l’Ajuntament reclama que es redacti un nou PLATER que tingui en consideració les al·legacions presentades pel Consistori i que permeti avançar en la transició energètica sense deixar de protegir els valors ambientals, agrícoles, paisatgístics i patrimonials del territori.

Objectius de Desenvolupament sostenible