Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El Protocol per a l’abordatge de la Mutilació Genital Femenina de Rubí, exemple de bones pràctiques El document s’ha presentat aquest divendres en una jornada de treball organitzada pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.png

El Protocol per a l’abordatge de la Mutilació Genital Femenina de Rubí, exemple de bones pràctiques

El document s’ha presentat aquest divendres en una jornada de treball organitzada pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya

Imatge del protocol  (foto: Ajuntament de Rubí).
Imatge del protocol (foto: Ajuntament de Rubí)

El Protocol per a l’abordatge de la Mutilació Genital Femenina de Rubí s’ha presentat aquest divendres com a exemple de bona pràctica en una jornada de treball organitzada pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. La sessió s’ha fet coincidir amb el Dia Internacional de la Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, el 6 de febrer.

La psicòloga del Servei d’Atenció i Informació  a les Dones (SIAD) ha explicat el protocol de Rubí que articula la resposta dels diferents serveis municipals a l’hora de prevenir i tractar casos de mutilació genital femenina. El text, que es deriva del Protocol per a l’abordatge de la violència masclista a Rubí, es va presentar públicament el passat més de novembre, i concreta el compromís del govern municipal per dotar la ciutat d’eines per combatre les violències masclistes de manera cada cop més eficient, més ràpida i més coordinada.

La jornada d’aquest divendres també ha servit per posar en comú el treball comunitari per eradicar la mutilació genital femenina dels Ajuntaments de Mollet del Vallès i Manlleu.

Prevenció i comunitat

El protocol de Rubí se sustenta en la idea de donar veu a la comunitat africana i en la capacitació i sensibilització dels agents implicats, tant en la prevenció de nous casos com en el tractament de dones que ja han estat mutilades. El protocol estableix un circuit de detecció, sensibilització i d’elaboració d’un pla d’actuació específic per cada cas que prioritzi l’actuació preventiva. El primer nivell d’intervenció sempre és a través de les professionals de la salut, l’educació, els serveis socials, el SIAD o Ciutadania. La intervenció dels cossos de seguretat i la DGAIA es contemplen en un segon nivell i, finalment, es preveu la via judicial només en última instància, quan la resta d’actuacions no hagin estat efectives.

El text també preveu la creació de la Taula municipal d’Abordatge de la Mutilació Genital Femenina que comptarà amb la presència dels diferents agents amb l’objectiu de construir un marc de cooperació i un circuit d’intervenció per prevenir, detectar i intervenir en cas de situacions de mutilació genital femenina.

La jornada d’aquest divendres també ha comptat amb la participació de la directora General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosic; Habby Jawo, tècnica d’Amunt i Crits; Dialla Diarra, presidenta de Legki Yakaru; Ousman Jangana, tècnic de Jokkere Endam; Bombo N’dir, presidenta d’ADIS i  Eunice Romero, Directora General de Migracions, Refugi i Antiracisme.