El Parc Social d’Habitatge de Rubí supera els mil pisos

El 2015, Rubí tenia un Parc Social d’Habitatge de 776 immobles. El 2016, ja n’eren 812. A finals de 2017, Rubí va tancar l’any amb un Parc Social d’Habitatge de 1.092 pisos.  “Les polítiques d’habitatge són una línia estratègica del nostre govern. Des del principi, vam fer nostre el principi Cap llar sense família i cap família sense llar i avui ja us podem explicar que hem assolit la xifra marcada com a objectiu mínim del mandat: el miler de pisos”, ha anunciat l’alcaldessa Ana María Martínez en el marc d’una roda de premsa.  En aquests anys, el parc social ha crescut exclusivament a partir de les cessions d’entitats bancàries a l’Agència Habitatge de Catalunya (AHC)  i per l’increment d’habitatges que reben ajudes al pagament del lloguer.  Per l’alcaldessa això significa que “potenciar la vessant d’Oficina d’Habitatge de PROURSA i apostar per la mediació amb les entitats bancàries està donant els resultats esperats sense haver de fer despesa econòmica”.

Actualment, el Parc Social d’Habitatge de Rubí és de 1.092 pisos i està format per 327 habitatges socials públics, 85 habitatges propietat entitats financeres cedits al lloguer social, 66 habitatges de la borsa de mediació de lloguer social i programa 60/40 i 720 habitatges que reben ajudes de lloguer. D’aquests, 106 són casos que s’inclouen en més d’una categoria. “Volem posar en valor que sense sancionar, sense multar, a través de la mediació  hem obtingut molt bons resultats i ara mateix a Rubí no hi ha llista d’espera per emergència. No hi ha cap família que necessiti habitatge i no en tingui”, conclou Martínez.

Tot i l’esforç en la mediació, segons les dades del padró d’escombraries, a Rubí hi ha encara 4428 immobles buits, 776 dels quals són propietat d’entitats bancàries. D’aquests, quasi la meitat són propietat del BBVA -397- i la SAREB -196-. Aquest càlcul, però comptabilitza com a pisos buits immobles que es troben en situacions anòmales que el padró no detecta: llogaters sense empadronar, familiars directes que fan ús de l’immoble, promocions per finalitzar ... entre d’altres. Per aquest motiu, l’equip de govern treballa en una nova Ordenança reguladora sobre la verificació d’habitatges buits que en aquests moments està en fase de consulta pública i que ha permetre disposar de dades molt més concretes sobre els pisos que de veritat estan buits. “Amb aquesta nova ordenança podrem filar molt més prim. I obrim la porta a sancionar els grans tenidors que tenen pisos buits. Però continuem apostant per la mediació, perquè tal com ha dit l’alcaldessa, ens dona molt bons resultats i també perquè l’experiència en altres municipis ens demostra que la via sancionadora no és efectiva”, exposa la regidora d’Habitatge, Marta García. Actualment, els ajuntaments només poden interposar sancions que facin referència a la disciplina urbanística, és a dir, als pisos buits que estiguin en mal estat i que perjudiquin l’entorn.

Segons dades de l’Oficina d’Habitatge, a finals 2017, a Rubí hi havia  473 habitatges ocupats. D’aquests, 443 són propietat d’entitats financeres, 8 de particulars i 22 d’altres tipus de propietaris com ara administracions o persones jurídiques.