Sou a: Inici / La teva ciutat / El municipi / Història

Història

Ciutat mil·lenària

Primers pobladors
La Riera de Rubí ara fa milers d'anys, va convidar els homes i les dones del Neolític a instal·lar-se aPl. del Doctor Guardiet (2010)l turó de Can Fatjó i a la Serreta. Milers d'anys després, els seus hereus es van arrelar en aquesta terra.

En arribar el segle IV a C, els ibers van construir els seus poblats al turó de Can Fatjó i al del Castell, des d'on van poder veure com els romans arribaven a la península. Testimonis d'aquella època són l'estel·la ibèrica i el forn iberoromà de Can Fatjó.

Durant la romanització, l'assentament de Can Fatjó esdevingué un nucli estable i pròsper amb edificis públics. Hi havia finques agràries dedicades sobretot al conreu de la vinya i a l'explotació del vi.

Edat Mitjana
El Castell (J. M. Roset)La primera referència escrita que ens parla de Rivo Rubeo, l'actual Rubí, data de l'any 986. En aquesta època s'aplega, a l'empar del Castell del turó de Sant Genís i al voltant de l'església de Sant Pere, tota una comunitat. L'any 1233, el senyor Berenguer de Rubí obté l'autorització del rei Jaume I per aixecar un nou castell: el Castell de Rubí. El Castell del turó de Sant Genís queda, així, definitivament abandonat.

Al segle XIV els rubinencs van poder escollir el seu primer batlle reial, Pere de Xercavins. En aquests moments comença a perfilar-se el nucli urbà de Rubí. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, Rubí va continuar essent un petit nucli amb poca població esquitxat de masos i masies.

Ciutat industrial
A mitjan segle XIX, les fàbriques tèxtils van instal·lar-se al costat de la riera i van compartir protagonisme amb el món rural. El 1824 va aparèixer la primera fàbrica (La Llana), i encara van arribar-ne més, totes eren mogudes per l'aigua de la riera, fins que el 1897 l'energia elèctrica va il·luminar Rubí.

A finals del segle XIX, la reina regent Maria Cristina atorga a Rubí el títol honorífic de vila. És el moment en què la vida rubinenca gira al voltant de la vinya. L'any 1919 es construeix el Celler Cooperatiu i alguns rubinencs creuen l'Atlàntic cap a Amèrica a la recerca de fortuna. Eren els 'indianos' que, en tornar a casa, construeixen algunes torres modernistes com la Torre Riba o la Torre Gaju del carrer de Xile.

Amb l'arribada del tren elèctric l'any 1918 arriben també a Rubí els primers immigrants contemporanis. A principis de segle, l'activitat cultural i econòmica de la nostra ciutat és molt intensa. Es crea l'Esbart Dansaire de Rubí, el Museu de Rubí i l'Escola Montserrat, entre d'altres; també apareixen la Societat Agrícola, el Celler Cooperatiu, les Escoles Ribas i l'Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol.

S'enceten uns anys marcats per l'arribada massiva d'immigrants del sud i per una nova embranzida industrial. I arriba la nit del 25 de setembre de 1962. Aquella nit, a més de perdre la vida molts rubinencs, a més de desaparèixer cases, fàbriques i horts, també va deixar d'existir aquell Rubí de racons tranquils i de llargues passejades.

Després de la rierada, la reconstrucció no es va fer esperar. Van aparèixer nous barris on fins aleshores s’havien aixecat les vinyes: el 25 de Setembre, Barri de les Torres, Rubí 2000, Zona Sud, El Pinar, Barri de Ca n’Oriol, La Serreta, Zona Nord, etc.

La indústria creix i les velles fàbriques s’expandeixen; apareixen els polígons de Can Jardí o la Bastida.

  • Compartir